
Doncs si en castellà tot el que ens rodetja al País Valencià sembla ser en castellà de Castella. Els valencians com molts altres espanyols tenim la desgracia d'haver naixcut a un PAI(S) sense estat. Una desgràcia per a molts de nosaltres que desitjariem que dues persones no s'haguesin casat mai, i menys perque la seva unió no és natural, sols es el desig i l'ansia de poder d'uns reis per fer més gran un regne. El que passà és el mateix que sol passar en la majoria de fusions empressarials que el gran es menjà al petit i amb ell tot el que el feia funcionar. Tan debó s'haguesin divorciat (amb el permís del vaticà clar). Hui en dia estem pagant els valencians la voracitat de l'estat espanyol, que no respecta només els trets diferencials, de la resta de territoris que mai foren Castella. Senzillament un estat que ataca tot alló que ens fa diferents, començant per la nostra agonitzant llengua. Hi ha molts als quals aquesta Espanya no ens apanya, pero bé quin remei, ja que no tenim oportunitat de decidir lliurement el nostre destí com a poble, com a mínim demanem el respecte a ser DIFERENTS. Ups com recorden estes paraules a unes altres cituacions personals... Enfí Simplement una Espanya (no Castella) plural.
Visca el Federalisme!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada