dimarts

Un vertader Himne... per a un vertader poble

Posen els pèls de punta cadascuna de les notes d'aquesta bucòlica melodia. A molts dels "altres valencians" ens agradaria que aquest fos el nostre himne, i per molt que els fota a alguns dintre de nosaltres aquest es el vertader himne del nostre País. Molts al escoltar aquesta cançó ens reforça l'ànima i ens puja l'adrenalina al sentir la nostra estimada pàtria valenciana. I si es una sensació eufòrica, no dubte que siga semblant a la que senten els nostres veïns espanyols, però senyors no es tant arrogant com la que ells senten al voler imposar-nos-la. Ningú pot obligar a la gent a sentir-se una cosa que no es. I molts de nosaltres no ens sentim espanyol, ni mai ho serem, els agrade o no.

3 comentaris:

ADRIAN SERRANO ha dit...

La Muixeranga... siempre que oigo esta musiquilla me vienen los recuerdos a las fiestas de Cullera, la procesión de San Vicent (aixó es molt valencià eh?) y recuerdos de infancia, tal vez sentimientos de pertenencia (adoptiva) a una cultura y un folcklore. Otra cosa es lo que sienta por algún muxeranger...jiji

Volviendo a la polémica, que tanto te gusta... decirte que me parece correcto y legítimo que no te sientas español, pero a muy pesar tuyo, es lo que hay: eres español, además de valenciano, moreno, simpatico y buen amigo. Respecto al himno, bueno, pues como las banderas... no veo la necesidad de cambiar el himno, de ponerle pegas a la letra (primera línea sobretodo verdad?) o hacer una guerra por un color, el azul... a veces pienso que consumimos demasiadas energías en estas cosas, girando demasiado la mirada atrás olvidándonos de mirar hacia delante, que es a donde vamos.

Saludos. ;-)

Tonet... del mediterrani. ha dit...

A mi la polèmica?? que va home que va... si jo ja se que basant-me en l'actual legislació vigent jo soc espanyol i no et negaré que de vegades he dit que soc Espanyol... però no hem senc còmode, no se de vegades sembla que son els propis espanyols els rebutgen els trets diferencials dels diferents pobles que formem l'estat. Tal volta si ens respectarem tots un poc més viuríem sense cap maldecap, però siguem sincers el abús del centralisme, es el que radicalitza a la perifèria estatal.

Anònim ha dit...

l'himne nacional de València és el que tenim ja, si li canvies "tots baix els plecs de la nostra senyera" per allò d'ofrenar a no sé qui. La muixeranga no deixa de ser una músiqueta tristeta.