Hui es dia de concòrdia al nostre País, i per celebrar-ho es el dia en que el senyor camps i la nostra estimada Rita intenten pronunciar alguna paraula en la nostra llengua. Sembla mentida com una jornada que deuria de dedicar-se a celebrar no sols el dia en que el nostre Rei en Jaume ens va conquerir, donant-nos la Llengua els Furs i un Regne.El 9 d'octubre deuria ser una jornada de reflexió, de com esta evolucionant el nostre País, la deriva castellanitzadora de les últimes dècades i la perduda de la identitat valenciana usurpada per el regionalisme espanyolista que esta destrossant la nostra cultura. Amb la desaparició dels Furs i del regne sols ens queda la cultura valenciana i aquesta esta sota minims, la llengua cedeix davant del castellà, els escriptors, els artistes, els cantants, etc... no reben un recolzament per part de l'administració, falta de Qualitat argumentaven fa poc des de Gandia, de Qualitat? com es nota que aquesta gent no llegeix no escolta ni gaudeix en valencià.
Hem d'assumir-ho l'espanyolisme esta guanyant terreny, mentre el sentiment natural valencià desapareix a passes agegantades. Aquesta castella que ens arrassa no enten de pluralismes i clar es creuen el melic del mon. Bé hui es un dia de respir, hui tots serem valencians.
Doncs hui alguns alternatius penjarem la bandera del consell pre-autonòmic i ens posarem la muixeranga per celebrar-ho.
Hem d'assumir-ho l'espanyolisme esta guanyant terreny, mentre el sentiment natural valencià desapareix a passes agegantades. Aquesta castella que ens arrassa no enten de pluralismes i clar es creuen el melic del mon. Bé hui es un dia de respir, hui tots serem valencians.
Doncs hui alguns alternatius penjarem la bandera del consell pre-autonòmic i ens posarem la muixeranga per celebrar-ho.
3 comentaris:
Tal vez tenga que decir a tu favor que es cierto puedas sentir, desde la minoría, que el "españolismo" que dices se te haga algo monstuosamente inmenso, tal vez sea por que el país es ESPAÑA y todos somos españoles, incluidos los valencianos. Tal vez sea una cuestión de números y de relatividad.
Por otro lado comparto contigo que debe ser una jornada de reflexión, te invito a leer la entrada de hoy de mi blog. Debemos de hacer un repaso a la historia, celebrar que como sociedad los valencianos han (hemos por adopción) evolucionado con sus particularidades, y que ello es digno de conmemorar, pero ello no da ni quita derecho alguno.
TODOS deberíamos reflexionar, hacer un ejercicio filosófico, algo que con el ruido, el olor a pólvora, el estómago lleno de paella, y la cabeza mareada de tanta caçalla se convierte en misión imposible.
Un abrazo y FELIZ DÍA DE LA COMUNITAT VALENCIANA. Ah! y feliç san dionis
Son perspectives diferents, Per a mi Espanya es actualment l'estat al que pertanyem actualment, però aspirar a que el País Valencià arribe a tindre algun dia un estat propi, no es delicte; El no voler ser allò que t'ha estat imposat pel simple fet d'estar ja abans que un sembla un poc transsexual... soc un valencià dintre d'un cos espanyol. Però bé cadascú allà on vulga ésser.
Reconec que hem conformaria amb un estat espanyol que respectés la diversitat dels seus ciutadans sense obligacions en acceptar cultures que son també pròpies.
Tal volta la independència es alguna cosa utòpica però tal i com estan els fums espanyols reconeix-me que molts ja no ens sentim identificats amb una espanya que ens arracona i que es nega a ser plural. Amb això també critique als nacionalistes excloents.
M'agrada allò que dius "d'alternatius" i que som els que posarem les senyeres reials, la de Jaume I, als balcons el 9 d'octubre. Almenys ja no som "els nostàgics"
Publica un comentari a l'entrada